Les galetes “de triar nom”. De nou en marxa!!!

 

guerau-galetes

Quan era petita vaig llegir una novel·la infantil on sortia una dentista a qui arrencar queixals li provocava unes migranyes horroroses. Li encantava la seva professió però havia descobert massa tard aquesta incompatibilitat terrible. No recordo gairebé res més del llibre, ni el seu títol o autor. Però sé que vaig donar moltes voltes a aquesta situació tan peculiar.

Seria una mica el mateix que a una cuinera (ni que sigui aficionada), posar-se davant els fogons li provoqui nàusees i marejos instantanis? No és per justificar-me, però això precisament és el que m’ha passat a mi, i el motiu que aquest bloc hagi experimentat una aturada de diversos mesos.

Els marejos han tingut com a conseqüència directa i meravellosa l’ampliació de la nostra família. Des del passat 2 de juny ja no som tres sinó quatre a casa!!! I com era d’esperar les nàusees van desaparèixer de manera instantània tan bon punt en Guerau va ser entre nosaltres.

El més curiós de tot és que durant tot aquest temps he enyorat els fogons! Tenia ganes de tornar a entrar a la cuina, de provar receptes noves, de batre ous, trobar el punt de neu o fer un bon sofregit. Però senzillament… no podia! I encara més dramàtic: durant bona part de l’embaràs tampoc podia veure ni en pintura dos dels meus ingredients preferits, la xocolata i el formatge.

Una de les poques vegades en què em vaig armar de valor per tornar a engegar el forn i obrir la nevera va ser el dia que vam anunciar als avis el nom del nostre segon fill. Els vam reunir en “la festa de triar el nom”, una tradició que ja havíem instaurat quan va néixer en Roger: els convidem a sopar i els demanem que posin en una urna unes paperetes amb el nom que a ells els agradaria, en traiem una i, en teoria, el nom que surt ha de ser l’elegit.

És clar que això és fals… perquè el nom ja el teníem triat de feia dies i els el vam anunciar en forma de galetes. Els van encantar i, és clar, després ens vam menjar totes les lletres sense deixar ni una engruna.

Les galetes eren les típiques de mantega, i la cobertura un treball amb fondant tenyit de blau i de groc.

Sigui com sigui, a casa tot torna a la normalitat. No només les nàusees s’ha esfumat sinó que a poc a poc, i dins el descontrol que suposa ser mare de dos petits terratrèmols, he tornat a trobar estonetes per una cuina que vagi més enllà de la pura supervivència.

Així que Jocs de Cuina torna a aixecar la persiana… i engegar els fogons!!!

roger-galetes

Advertisements

3 Comments Add yours

    1. petitamandarina ha dit:

      Gràcies!!! A veure si puc recuperar el ritme!!!

  1. Dolors ha dit:

    Realment unes de les millors galetes que he menjat a la vida. Potser no tant pel gust, tot i que eren boníssimes, sinó pel significat que tenien. Benvinguda Eva de nou a la cuina,i i benvingut Guierau a les nostres vides

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s