Fa un temps que, culinàriament parlant, he saltat la tanca de l’hort i m’he endinsat al bosc per veure què m’ofereix la natura en estat pur per portar a l’olla, al plat i a la boca. Fa una mica de por fer de recol·lector si no coneixes bé les propietats i característiques de cada planta, i per això he començat a poc a poc i amb cautela.
Aquest Sant Jordi, el regal del llibre Deliciosa natura d’en Marc Estévez Casabosch (Cossetània Edicions) ha estat definitiu per animar-ne (de fet, li vaig regalar jo a en Quim, tot sigui dit que amb una mica de mala intenció i conscient que jo també en trauria molt de partit). També h0 va ser l’excursioneta d’aquest diumenge pels entorns del mas El Graell, d’Alpens, on viuen els meus cunyats i nebots: les plantes de farigola creixien per tot arreu i estaven en el moment de més esplendor de la seva floració. Així que ens en vam endur un cistell ple, per assecar i fer servir durant tot l’any.
Un cop a casa em vaig decidir a provar una recepta clàssica, que per a mi era nova però que a en Quim el va retornar directament a la infància. De la meva versió de la sopa de farigola en puc dir dues coses:
- He après moltíssim. Per mi, la farigola era només una planta que els pares i avis em recomanaven com a desinfectant, digestiu i cicatritzant natural: per netejar els ulls, per a les llagues de boca, per a les ferides, els refredats o els problemes digestius… Però és molt, molt més que això: pot ser el condiment estrella de molts plats de peix, de carn, de postres, de sopa o de conserva, i donar a les receptes un toc que les faci especials. Com havia pogut viure sense tenir-la a l’abast a l’armari de la cuina???
- He descobert el plaer indescriptible de posar-me cullerades de sopa a la boca sabent que l’ingredient estrella del plat ens l’ha proporcionat la natura, generosa i esplèndida. Em fa venir ganes de saber-ne més, de buscar més, d’aprofitar aquests recursos que fa uns anys eren el pa de cada dia i que ara ens semblen desconeguts i llunyans.
Sortiu al bosc, passegeu, colliu la farigola i, a la tornada… prepareu aquesta recepta. I després… ja em direu!!!
Ingredients
- 1 manat de farigola fresca (o 4 cullerades soperes de farigola seca) + flors de farigola per decorar
- 1 ceba grossa
- 1 all
- 1 litre d’aigua
- Sal i oli d’oliva
- 4 llesques de pa
- 4 ous
Elaboració
- Abans de començar preparem els ous: per a cadascun d’ells tallem un quadrat de paper film, el posem en una superfície plana i l’untem amb una mica d’oli d’oliva. Trenquem l’ou i el col·loquem al centre amb un polsim de sal. Unim les puntes del paper film en forma de bossa o saquet i amb un cordill les lliguem, de manera que hem fet una mena de bossa i hem deixat l’ou ben tancat a dins. Els reservem.
- Tallem la ceba a la juliana ben fina i la rossegem en una olla amb un raig d’oli d’oliva. La deixem fer a foc lent, fins que agafi color i estigui ben estovada.
- Llavors hi afegim un litre d’aigua i deixem que arrenqui el bull. Quan bulli la deixem fer 5 minuts.
- A continuació afegim un polsim de sal i el manat de farigola fresca lligada amb un cordill (si és seca, al llibre Deliciosa natura recomanen posar-la a l’olla dins un saquet de malla fina). Quan torni a bullir, l’apartem del foc, posem dins la sopa les bosses dels ous, tapem l’olla i deixem infusionar la farigola durant deu minuts. Amb la mateixa escalfor els ous s’aniran fent mentre les herbes aromatitzen la sopa.
- Mentre la sopa infusiona i els ous pochés s’estan fent a dins, preparem el plat: torrem una llesca de pa sec per a cada plat a servir (4 si fem les 4 racions). La suquem amb all i l’amanim amb un raig d’oli d’oliva.
- Passats els 10 minuts, traiem el ram de farigola de la sopa, obrim les bossetes dels ous i en col·loquem amb cura un a cada plat. Finalment, servim un parell de cullerots plens de sopa i decorem amb unes quantes flors de farigola.
Jocs de cuina 
Reblogged this on Celler-Adocse.