Simplement… tiramisú

No havia fet mai tiramisú per una raó molt senzilla… No m’agrada el cafè!!!

Ho sento! Ja sé que per a molts és un delicte mortal, un error inconfessable i que potser no entendreu com m’ho faig per espolsar-me la son al matí o per gaudir d’una llarga sobretaula. Però és cert… la olor o el gust del cafè no em convencen, i els substitueixo sense problemes per tot tipus de tes i infusions, per gots de llet freda o calenta i altres variants de begudes igualment de delicioses.

Però és clar… com podria preparar un tiramisú autèntic sense aquest ingredient essencial? Impossible!!! Per això aquestes postres sempre quedaven a la cua de les meves prioritats, fet que no deixava de ser injust perquè a casa hi ha autèntics fans del tiramisú. Així que finalment em vaig decidir a provar la recepta, que pel que sembla ha tingut molt bona acollida entre els que l’han provat.

Cert! Per Internet corren mil i una variants del tiramisú que obvien el cafè, simplement eliminant-lo o substituint-lo per sucs de taronja o mandarina o per tot tipus de melmelades. Fa bona pinta i qualsevol dia ho provaré. Però ja no em sentiré una traidora a la recepta original, havent-la provat d’entrada.

Si sou autèntics fans del cafè, no sé què esteu esperant per intentar-la!!!

Ingredients (per unes 8 racions)

• 2 clares d’ou
• 4 rovells d’ou
• 100 grams de sucre
• 400 grams de formatge Mascarpone (Mascarpon, eh!!! Cap mena de substitutiu o alternativa!!!)
• 200 grams de melindros
• 2 tasses de cafè fredes
• cacau en pols
•  1 rajolí d’Amaretto

Elaboració

• Primer de tot preparem el cafè, li afegim un rajolí d’Amaretto i el deixem refredar.
• Mentrestant, en un bol, muntem les dues clares d’ou a punt de neu i les reservem.
• En un altre bol, batem els rovells d’ou amb el sucre, amb insistència i sense defallir, fins que agafi una consistència espumosa i pastosa.
• En aquest moment, i sempre a poc a poc, anem afegint el formatge Mascarpone, mesclant amb les varetes.
• A continuació fem el mateix amb les clares d’ou al punt de neu, barrejant amb molta cura, sempre de sota cap a dalt.
• Un cop tenim la crema de tiramisú preparada, ja podem muntar el pastís. Jo en aquesta ocasió he optat per fer racions individuals en gotets, però podem fer el mateix en una safata o recipient gran.
• És tan senzill que només es tracta d’anar fent capes: posem una capa de melindros a sota de tot i els amarem amb el cafè (un pinzell de cuina va perfecte!). Espolvorejem una mica de cacau en pols (fent servir un colador petit de reixeta) i afegim una capa de crema. A la meitat, fem una nova capa de melindros, els tornem a regar amb cafè i amb cacau i continuem, al damunt, amb una altra capa de crema.
• Reservem a la nevera, com a mínim dues o tres hores abans de servir, però si en són 24 molt millor. I just abans de menjar, tornem a espolvorejar amb cacau.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.