Això de veure venir el bon temps i prendre consciència que l’objectiu de perdre aquells quilets que arrosseguem des de Nadal ja no pot atendre a més excuses sempre és dur. Però si el bon menjar t’apassiona, els dolços et tornen boja i passar hores a la cuina fent proves (i tastar el resultat després) és una de les teves grans aficions, aquest propòsit es complica encara més.
Per això, a casa nostra, la temuda però a vegades necessària operació biquini no es limita a la típica amanida verda i al pollastre ressec a la planxa. Si fos així, la començaríem sense convicció i l’abandonaríem, fracassats, en menys de 24 hores.
No. A casa nostra l’operació biquini es fa sense renunciar al bon paladar, a la varietat d’ingredients i a l’originalitat de propostes culinàries sanes, gustoses, nutritives i estimulants, tant a l’hora de cuinar, com a l’hora de menjar. I quedaríeu parats de com ens llepem els dits, com gaudim cuinant i com ens sorprenem dels bons resultats d’uns plats que són tota una descoberta.
Avui, un que de tan senzill de preparar i de tan bo de degustar… fa riure!
Ingredients (per a 4 persones)
- 600 grams de carbassa (neta, sense la pela ni les llavors)
- 600 grams d’espàrrecs verds
- 400 grams de xampinyons (també podem fer servir qualsevol altre tipus de bolet, a l’estil dels fredolics, o els ceps)
- oli d’oliva
- Sal Maldón
Elaboració
- Un cop hem tret la pela i les llavors de la carbassa, tallem la polpa en daus d’uns dos centímetres quadrats.
- Netegem els espàrrecs, els trenquem la cua (el secret per trobar el punt just on tallar, perquè no acabem menjant la part fibrosa ni acabem llençant la bona, és trencar-los amb els dits, flexionant l’espàrrec per la cua, de manera que ell mateix, amb el tacte, ens mostra per on cal trencar).
- Netegem els bolets, els traiem la part de baix de la cama i els tallem en 4 parts (si són molt petits els podem tallar per la meitat o deixar-los sencers)
- Escalfem un raig d’oli (no cal posar-n’hi gaire) en una paella i, quan estigui ben calent, hi aboquem totes les verdures. Abaixem una mica el foc, tot i que ha de seguir viu, i anem saltant les verdures, barrejant-les constantment perquè no s’enganxin al fons.
- L’objectiu és que ens quedin cuites però terse, mai massa toves o passades. Quan creiem que gairebé estan a punt, tapem la paella amb una tapa i deixem fer un parell de minuts més.
- Quan servim al plat, podem tirar un raig d’oli si volem (a mi no m’ha semblat necessari) i salem lleumeng amb una mica de sal Maldón.
Jocs de cuina 
Reblogged this on Celler-Adocse.