Quan les vesteixes de colors vius i les converteixes en autèntiques joies fetes de llaminadura, les magdalenes de tota la vida, les que ja ens feien tornar un cop i un altre a l’armari de la cuina quan érem petits, es transformen en cupcakes. Cert que no són més que magdalenes disfressades, parapetades sota un paraigua de fantasia, màgia i il·lusió. Però la seva explosió de colors, formes i sabors fa que aquests dolços d’herència anglosaxona facin perdre el nord a qualsevol.
Potser sí que són una moda més o menys passatgera, però jo no em cansaria mai de veure plates senceres plenes d’aquests dolços, i d’observar amb detall fins on ha arribat la imaginació de cada autor. Infantil, elegants, kitsch, romàntics, nadalencs, primaverals… però sempre originals i deliciosos… n’hi ha per a tots els gustos i situacions. Són el complement ideal per un berenar informal i el colofó perfecte per una festa selecta.
I per això, tinc la imperiosa necessitat de menjar-ne però, sobretot, d’aprendre a fer aquestes petites meravelles dolces. I vet aquí el primer pas: el curs de cupcakes decorats amb fondant al que vaig assistir fa uns dies amb la Neus a L’Espai de Roda de Ter, en un taller impartit per l’Aica Garcia de Vadecakes i organitzat pel Fòrum Dona del poble. En vam aprendre una mica i vam riure moltíssim intentant donar forma a flors, estrelles, cors i fins i tot a un porquet rosa amb el nas arromangat.
La primera gran descoberta del taller va ser una recepta perfecta per fer la base dels cupcakes. Dit en altres paraules, per fer unes magdalenes bàsiques però realment delicioses. És aquesta:
Ingredients (per uns 12 cupcakes)
- 3 ous
- 150 grams de farina
- 150 grams de mantega sense sal (en pomada)
- 150 grams de sucre
- 1 cullerada petita i mitja de llevat en pols
- 60 ml. de llet (temperatura ambient)
- 1 cullerada petita d’essència de vainilla
Elaboració
- Barregem el sucre amb la farina i el llevat.
- Afegim els ous, la mantega ja desfeta, la llet i l’essència de vainilla
- Batem bé fins aconseguir una pasta homogènia.
- Omplim fins la meitat els motlles de paper de les magdalenes, i els posem a l’interior d’un motlle de silicona de la mateixa mida per evitar que, amb l’escalfor del forn, s’obrin i perdin la forma.
- Les posem al forn, a 180 graus, durant 25 minuts.
- Les retirem i, un cop fredes, ja les podem decorar.
Fet això, aquí és on comença la part més divertida, la de donar corda a la imaginació i donar llum, color i alegria a les magdalenes de tota la vida perquè s’acabin convertint en uns cupcakes amb totes les de la llei. Com? Doncs com us vingui de gust.
Primer de tot, i abans de fer la cobertura, perquè no farcim els cupcakes i així donem una agradable sorpresa als que se’ls acabin menjant? Només cal fer un forat rodó i profund a la part de dalt de la magdalena (existeixen estris per fer-los ben fets), omplir amb xocolata, buttercream, melmelada o qualsevol altre tipus de crema o ingredient i tornar a tapar si s’escau. I a continuació… de cap a la cobertura.
De cobertures n’hi ha per a tots els gustos. La primera, i més senzilla, és la de xocolata negra, amb llet o blanca. Bàsica i senzilla, només cal fondre la xocolata i recobrir la magdalena, abans de decorar-la per sobre amb el que ens vingui de gust. A la foto vaig fer les meves primeres proves, amb farcit de melmelada de mores casolana i cobertura de xocolata negra amb boletes de colors.
L’altra opció és la que ens va ensenyar l’Aica: amb fondant, tints alimentaris en gel de tots els colors i molta, molta imaginació, seguint els mateixos passos dels pastissos amb cobertura fondant però en miniatura.
En tercer lloc, amb glassa, a l’estil de les galetes amb cobertura que ja he treballat en altres ocasions. I finalment (i a mi em queda pendent) la cobertura amb cremes: buttercream de tots els gustos i colors, crema de formatge, ganache de xocolata…
Sigui com sigui, el resultat acaba essent una petita obra d’art que no només satisfà la vista sinó el gust. Us hi atreviu?
I aquestes virgueries les has fet tu? Ets una artista, Eva! A veure quin dia muntem “berenar” infantil amb les canalles i ho degustem tot això! Nyam!
El que podem fer és muntar una segona masterclass. Ara bé, jo no em veig de profe eh!
I es pot venir sense canalla? 😉
Sense canalla i amb canalla. Ho haurem de muntar!