“Bizcocho” de les Carmelites descalces de Sevilla

Vet aquí una recepta una mica peculiar, perquè només la podreu fer si teniu la sort que algú decideixi compartir amb vosaltres part de la masa mare que ha elaborat seguint una cadena d’amistat que ves a saber a quan es remunta. Aquest pa de pessic requereix deu dies de dedicació i espera, i seguir unes instruccions molt detallades. Aquí les teniu:

La tradició del “bizcocho”

Es tracta d’una forma molt antiga de fer el “bizcocho”, i d’una tradició segons la qual, la persona que entrega un vas amb massa mare a una altra, li està desitjant sort i salut.

Es necessiten deu dies per a la seva elaboració, sense utilitzar batedora ni frigorífic o altres aparells moderns.

La tradició dicta que la massa mare te l’han de donar i cal començar tot el procés un dijous, de manera que el “bizcocho” estigui a punt el dissabte de la setmana següent. Tot i així, es pot començar qualsevol dia de la setmana.

Passos a seguir

  • Dijous. S’aboca el contingut del as entregat en un recipient de més grans dimensions i s’hi afegeix un vas de sucre i un vas de farina (de la mateixa mida que el vas en el qual hi havia la massa). No barregem.
  • Divendres. Es barreja tot amb una cullera.
  • Dissabte. No es toca.
  • Diumenge. No es toca.
  • Dilluns. S’afegeix un vas de sucre, un altre de llet i un de farina. I no es barreja.
  • Dimarts. Es barreja tot amb una cullera. Alerta, que no quedin grumolls.
  • Dimecres. No es toca.
  • Dijous. No es toca.
  • Divendres. No es toca.
  • Dissabte. S’aparten tres vasos de la massa mare obtinguda, que s’entregaran a les tres persones a qui vulguis desitjar sort i salut.

Amb la massa restant es fa el “bizcocho”. Simplement hi hem d’afegir 2 vasos de farina, 1 o mig vas de sucre, 1 vas d’oli d’oliva, 1 vas de llet, 1 vas de nous i/o ametlles picades, 1 vas de panses sense os prèviament enfarinades, 1 sobre de llevat, 2 ous sencers, 1 poma trossejada, 1 polsim de sal, 1 polsim de canyella, 1 polsim de vainilla i la ratlladura d’una taronja.

Ho barregem tot bé amb una cullera i ho posem en un motlle al forn, a 180 graus i durant uns 40 o 45 minuts.

Advertisements

5 Comments Add yours

  1. La Núria a la cuina! ha dit:

    Doncs bé. Avui som dijous i comencem l’experiment. Això serà com un peregrinatge, gairebé, però aquest cop culinari!

  2. La Núria a la cuina! ha dit:

    Bé, més que dijous… dimecres… però vaja, això de tenir canalla provoca aquests “despistes” xhbg [la Xènia també vol dir-hi la seva amb els seus ditets!] ———- c

    1. petitamandarina ha dit:

      Es pot començar qualsevol dia, o sigui que el dimecres també va bé. Ja m’explicaràs els progressos i espero veure el resultat!!!

  3. La Núria a la cuina! ha dit:

    Ara sí que puc dir que s’està coeeeeeent… A veure què tal queda!

    1. petitamandarina ha dit:

      I doncs? Ja ha sortit del forn i l’heu pogut tastar? Espero que hagi sigut un èxit!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s